Sebastià Mas Riu Sotsinspector de Mossos d’Esquadra recentment jubilat

Fer de mosso d’esquadra al meu poble no m’era cap hàndicap, al contrari

Les Borges Blanques, 1958. Va entrar a l'Escola de Policia el 1985, quan els Mossos pràcticament només existien sobre el paper. Era la segona promoció, la que estrenava l'escola de Mollet del Vallès. Primer el van destinar a Lleida, on el cos tenia unes competències molt migrades. Després de passar per brigades de joc i espectacles, menors, policia judicial i la presó de Ponent, l'any 2000 va començar a la comissaria de les Borges, el seu poble. El passat 1 d'octubre es va jubilar.

MIQUEL ANDREU - Quan vas entrar als Mossos, encara no estava clar quin desplegament tindrien ni quines competències. Amb quines expectatives hi anaves?
SEBASTIÀ MAS -
A casa sempre havia sentit a parlar dels Mossos i dels Guàrdies d'Assalt com a defensors de la Generalitat, i hi vaig entrar amb la idea de formar part de la policia catalana, la nostra, la que defensaria les institucions catalanes davant una possible regressió democràtica. Això és el que em movia, crear un cos policial des de zero. 

M.A. - Molts agents prefereixen no treballar al seu municipi. Què suposava per a tu fer-ho a les Borges?
S.M. -
Fer un servei més directe i proper a la gent que coneixia, i això era el que més m'enriquia. La delinqüència també era diferent, no hi havia tanta mobilitat laboral ni social. Era un destí agradable, no em representava cap hàndicap, al contrari. Recordo al començament que venia gent perquè li retirés denúncies de trànsit, i jo els ensenyava la multa que vaig pagar jo mateix per haver-me saltat un radar. Me l'havia emmarcat i els l'ensenyava. A poc a poc es va anar entenent que una cosa és conèixer-nos i l'altra és la feina que fas.

M.A. - Conèixer la gent i l'entorn deu ser un plus, en aquesta feina.
S.M. -
Sens dubte. Saps la via més ràpida per arribar als llocs, els camins... I als delinqüents interns poc o molt també els coneixes, i això fa que sempre sigui més fàcil fer una actuació policial.

M.A. - És molt diferent fer de policia en una zona rural que en una ciutat?
S.M. -
El tipus de delinqüència aquí era molt patrimonial i, bàsicament, a l'exterior de les poblacions (cabanes, masos, finques), mentre que a la ciutat és més a l'interior. De delictes contra les persones n'hi havia poquíssims, cosa que ara ha canviat, perquè la gent denuncia més, com en els casos de violència masclista. Després també tens les vies de comunicació, com l'AVE. Hi va haver uns anys que xarxes criminals foranes es dedicaven a robar cable de coure, fins que es va canviar per l'alumini.

M.A. - Tot aquest bagatge, un cop jubilat, s'aprofita dins de Mossos?
S.M. -
Tenim una estructura jeràrquica que fa que tots els comandaments hagin begut de la informació i la tinguin assumida, i tot funcioni igual encara que jo no hi sigui. La majoria d'agents i caporals, a més, també són d'aquí o propers, ja ho tenen pel cap dels dits.

M.A. - De les Garrigues n'han sortit molts.
S.M. -
A cada municipi en trobaríem un o més. Hi va haver una època que la població de Ponent que tenia més gent dins de Mossos era les Borges. Crec que després ens va superar Alcarràs. Tenir gent que coneix el territori és bo i necessari, afavoreix la feina. 

M.A. - Algun moment especialment dur en la teva trajectòria?
S.M. -
Un va ser quan entre la segona promoció i la tercera van passar uns anys sense que es convoquessin places. Només érem 600 agents i, per tant, el creixement que havíem de fer estava paralitzat. Crèiem que no es faria el desplegament i ens quedaríem com l'antiga Diputació, una cosa simbòlica.
També va ser molt dur l'1 d'octubre del 2017. Havíem de respondre unes ordres judicials i, a la vegada, vèiem que la ciutadania de la comarca volia votar. A nivell personal era una contradicció important, per a mi i per a altres. Hi va haver molta pressió, aquells dies.

M.A. - S'evidenciava que, en el fons, continua sent un cos de seguretat de l'Estat.
S.M. -
Per llei som una policia de l'Estat, vulguem o no, i tenim una dependència doble: com a policia judicial depens de jutges i fiscals, i, a la vegada, depens del Govern de la Generalitat.

M.A. - En la qüestió nacional veiem sindicats de policies nacionals i guàrdies civils que es manifesten sovint, però costa més veure mossos expressar-se sobre això.
S.M. -
Els sindicats a Catalunya són molt cautes a l'hora de fer posicionaments polítics, hi ha gent molt variada i potser no correspon fer-los.

M.A. - En aquelles primeres promocions ja veiem casos de pares i fills que són mossos. És el teu cas, també?
S.M. -
Conec molts companys que tenen els fills mossos, i jo en soc un cas, sí. Els meus dos fills van estudiar una carrera i després van entrar al cos. Estem orgullosos que segueixin la professió. Si els podem traslladar allò que a nosaltres ens va motivar a entrar-hi, servirà per al cos i per al ciutadà, perquè ja venen amb uns coneixements adquirits. A casa a vegades tenim debats sobre el Codi Penal o la Llei d'Enjudiciament Criminal, i són debats enriquidors.