ALBERT GONZÁLEZ - Què és un Servei de Biblioteques?
ANNA FLORENSA - Un servei a la comunitat universitària que ha anat canviant molt en els últims anys, al ritme de com evoluciona també la societat.
A.G. - Pots concretar aquests canvis?
A.F. - El Servei de Biblioteques, a part d'haver entrat en la seva digitalització, va més enllà de la informació.
A.G. - La biblioteca és més que llibres?
A.F. - Als anys setanta, les biblioteques servien per posar la informació a l'abast de la comunitat. Ara és al revés. La informació és a tot arreu i la nostra funció és ordenar-la, destriant les fonts autoritzades de les que no ho són i adequant-les per a cada perfil d'usuari.
A.G. - Una feina ingent, en un món amb tant soroll informatiu com l'actual...
A.F. - Exacte. Formem i sensibilitzem els estudiants, sobretot en l'ús de les fonts i de què no tot és vàlid.
A.G. - En fan cas?
A.F. - Quan arriben a la universitat, la majoria utilitzen la informació que ve de les xarxes. Però a mesura que van avançant en la seva formació, se'ls fa més evident i paren més atenció.
A.G. - A quin ritme s'està digitalitzant la biblioteca universitària?
A.F. - El món digital ja està present, sobretot amb les revistes. Va entrar fa vint anys per quedar-s'hi i la pandèmia va accelerar encara més el consum digital.
A.G. - La intel·ligència artificial (IA) és una eina o un enemic a combatre?
A.F. - Defujo de posicionar-me amb un blanc o negre. Tot té la part bona i la dolenta. La IA pot ser una bona eina, amb moltes possibilitats. De fet, estem estudiant incorporar-la a la nostra feina i a la dels investigadors, per tal que s'utilitzi adequadament.
A.G. - Quina serà la biblioteca del futur?
A.F. - Un espai d'intercanvi, de trobada, de treball en equip, on els usuaris trobaran les eines necessàries, com ordinadors, projectors, televisors...
A.G. - Això no és una biblioteca!
A.F. - No és la biblioteca del segle XX, sinó la del XXI. Els llibres no seran els únics protagonistes. Ja no ho són ara, comparteixen espai amb altres eines.
A.G. - A Catalunya anem a un bon ritme en aquest procés de transformació?
A.F. - Òbviament els capdavanters són els països del nord d'Europa, però des del canvi de segle hem accelerat i estem molt a prop d'ells. Res a envejar.
A.G. - Una de les grandeses de la biblioteca és que, a diferència d'altres serveis públics, estan sempre obertes a tothom.
A.F. - Volem arribar a la màxima població i compartir les nostres eines, no sols amb els usuaris, sinó fins i tot amb altres biblioteques.
A.G. - T'agradaria fer un canvi cap a les biblioteques rurals o de barri?
A.F. - Jo sempre he estat vinculada a la biblioteca universitària, que presenta una funció molt diferent que les altres que menciones, on el vessant social és molt més ampli.
A.G. - Tot i així, treballes per a una comunitat que cada cop llegeix menys, no?
A.F. - No sé si es llegeix menys o concretament es llegeixen menys llibres. El consum d'informació és enorme avui en dia. Potser cal ajudar la gent a destriar les fonts vàlides.
A.G. - Fa temps que vas deixar Llardecans per la teva feina. Et consideres un altre talent a l'exili?
A.F. - Vaig marxar molt jove quan encara no hi havia les eines actuals per treballar a distància. Si ho hagués de fer ara, la perspectiva hauria estat diferent. La realitat del teletreball obre portes a frenar el despoblament rural.
A.G. - Mantens el contacte amb el poble?
A.F. - Hi vaig cada quinze dies, hi tinc la família, i no vull perdre el vincle.
A.G. - Fins i tot has estat regidora.
A.F. - Crec que és una responsabilitat de tothom de participar en l'àmbit polític del poble. No sols es tracta de gaudir, sinó també de participar, construir i dinamitzar el nostre espai.