XAVIER FRANCH - Quan vau començar a fer pessebres?
FRANCESC RIBAU - Quan vam tindre la filla. Ho fèiem a casa i passava la seva classe a veure-ho.
SUNSI PARÍS - Els nostres companys en feien un de gran a l'escala de casa seva i també hi anava l'escola del poble.
X.F. - Sempre l'havíeu fet tan gran?
F.R. - Vam començar amb un de petit.
S.P. - I vam dir: i si hi posem aigua? Després vam posar-hi un molí de vent que es movia.
F.R. - Després, vam començar a fer més figures amb moviment...
X.F. - Us vau posar d'acord amb uns amics d'Alpicat per fer-lo créixer. Com ho vau saber que també en feien? L'havíeu anat a veure? Hi havia una mica de competició?
S.P. - Vivíem tots a Alpicat i teníem els fills més o menys de la mateixa edat. Havíem anat a veure'l alguna vegada. I a vegades sí que ens preguntàvem per les novetats i imitàvem el que havíem fet uns i altres. Fins que es van fer casa nova i ens van proposar d'unir-los.
X.F. - Teniu contacte amb altres pessebristes de les Garrigues o Ponent?
S.P. - No en coneixem, no.
F.R. - Un any ens vam donar a conèixer a l'Associació de Pessebristes de Lleida. Van vindre a veure'l i van quedar al·lucinats. No se'n fa cap així. És monumental. Però el més bo és que té figures en moviment fetes per nosaltres.
X.F. - D'on va sortir la inspiració per fer-ho?
S.P. - Quan teníem la canalla petita havíem anat molt a la Fira de Santa Llúcia de Barcelona i a les fires de pessebres de la Sagrada Família, o a Mataró. Després, també anàvem a la ruta dels pessebres d'Osca.
F.R. - A Peralta de la Sal n'hi havia un que potser és el que ens va inspirar més que era tot en moviment. Era un mecànic i tot estava fet amb peces reciclades. Sota la taula del pessebre hi havia els motors, les politges... Era una passada! Llavors, no hi havia motors específics per a pessebres.
X.F. - Com ho fèieu vosaltres?
F.R. - Els primers eren de microones. El company treballava en una fàbrica i tenia més possibilitats de trobar-ne. Cadascú pel seu compte n'havíem fet.
S.P. - Nosaltres imitàvem les figures grans i posàvem motorets a les nostres, que eren més petites.
F.R. - Si no es cuida, són costums que es perdran. Hi ha fàbriques de figures que deixen de funcionar.
X.F. - Què s'hi pot trobar de reconeixible?
S.P. - Hi ha les muntanyes de Montserrat, i un trosset de monestir fet per nosaltres. Quan ho fèiem a Alpicat hi havia un poblet que li dèiem Tarrés.
F.R. - Hem fet una cabana de volta.
S.P. - I a l'hort hi hem fet uns marges de pedra seca amb pedretes de Vinaixa. A més, hi volem representar molts oficis d'abans: hi ha el que sega amb la dalla, els qui xafa el raïm, un que esquila ovelles, la matança del porc... A més del pastisser, collidors, un molí d'oli...
X.F. - Quan vau començar a muntar-lo?
S.P. - L'últim cap de setmana de setembre vam portar totes les coses a Tarrés. Llavors ja vam començar a idear-lo. I cada cap de setmana hi hem estat treballant moltes hores. S'ha de col·locar la peça i pensar on anirà el motoret. Hi ha pluja, un aparell de neu, un de llamps... També hi ha un efecte que es fa de nit.
F.R. - La part de sota del pessebre són fils, fils, fils... Una petita instal·lació.
X.F. - Una peça important és la del caganer. En teniu un o més d'un?
S.P. - N'hi ha tres o quatre, fins i tot un fa caca de veritat! També tenim pixaner!
X.F. - Què hauria de fer algú que vol fer el seu pessebre més complet.
S.P. - Començar per l'aigua. És bonica.
F.R. - Sí, tot i que també és una de les coses més difícils de fer. Si perds l'aigua i tens electricitat pots tenir problemes!
X.F. - En tots els anys de pessebre, heu viscut moments curiosos amb visitants?
S.P. - Un senyor d'Alpicat cada any ens portava un parell de peces.
F.R. - I algun nen també se n'havia emportat cap a l'escola.
X.F. - Què voleu incorporar en el futur?
F.R. - Vull construir un forn de calç.