Fernando Lázaro Ochoa Director de l’Arxiu Comarcal de les Garrigues

Ens arriben moltes consultes, la gent té ganes d’Arxiu

Terol, 1969. Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona, ha treballat a l'empresa privada com a administratiu i ha fet un Postgrau en gestió i animació sociocultural. El 2005, ja amb dos fills, descobreix la seva vocació estudiant el graduat superior en Arxivística i gestió de documents i el 2008 comença a dirigir l'Arxiu Comarcal del Pallars Jussà. Des de fa poc més d'un any és el director de l'Arxiu Comarcal de les Garrigues, inaugurat el gener del 2024. 

MIQUEL ANDREU - Què suposa per a la comarca tenir un Arxiu? Hi ha qui diu que no era necessari.
FERNANDO LÁZARO -
És normal que un estament que s'implanta de nou generi dubtes, però jo penso que a nivell cultural és una necessitat, i d'aquí a uns anys estic segur que aquests dubtes s'hauran dissipat. És la garantia que la memòria i la història documental de les Garrigues no es perdi i estigui a l'abast dels ciutadans. Si la resta de comarques ho tenen és per alguna raó. 

M.A. - Quin tipus de documents s'han anat incorporant en aquest primer any?
F.L. -
La primera fase va ser traslladar tota la documentació relacionada amb les Garrigues que estava custodiada en altres Arxius Comarcals, com fons de cambres agràries locals, de jutjats, personals, etc. En una segona fase ha començat a transferir-se documentació històrica de l'Ajuntament de les Borges (actes del ple, lleves militars, correspondència). I el tercer objectiu és de cara a la ciutadania. En aquest sentit, estem desbordats per la resposta de la gent. Ens ha arribat, per exemple, un fons del borgenc Àngel Pagès Remolà amb 40.000 fotografies; el fons de Josep Arrufat Vallés, aficionat a la fotografia amb més de 3.000 diapositives i 700 negatius; el fons de casa Antonillo dels Omellons, la col·lecció de documents de Josep Maria Sans Gené d'Arbeca, les filmacions d'Antoni Quintana del Vilosell, el fons del fotògraf Felipe Fernández de les Borges, el fons d'empresa de la família Vendrell de Bellaguarda o les donacions de l'escriptor i etnògraf Joan Bellmunt Figueras, de Puiggròs.

M.A. - Potser s'omplirà molt ràpid! Té prou capacitat d'absorció, l'equipament?
F.L. -
Està preparat per custodiar unes 60.000 capses, i el 2024 n'hem ingressat unes 1.800. Per tant, queda molt recorregut. El risc està més aviat en el volum de feina. Si ingressem molta documentació però no la podem tractar arxivísticament, és a dir, inventariar, netejar, classificar, ordenar, digitalitzar i difondre, serveix de poc.

M.A. - A part d'un interès per aportar documentació, que sembla evident, hi ha també interès per consultar-la?
F.L. -
Comença a haver-n'hi, no només presencialment, sinó també per telèfon, per correu electrònic i fins i tot per correu postal. Hi ha molta gent que pregunta. La gent té ganes d'Arxiu, tot i que a vegades hi ha qui confon un Arxiu Comarcal amb Google i vol immediatesa. Nosaltres podem tindre els documents i podem orientar, però la cerca l'ha de fer la persona. El procés arxivístic, a més, és molt lent, molt garantista. Fins que no tens el producte final hi intervé la conservació, la neteja, la desinfecció, la desinsectació, treure grapes, treure clips, treure post-its... Si el document és a la prestatgeria i encara no ha passat per aquest procés, nosaltres no podem ajudar el ciutadà. 

M.A. - Què diries a algú que té documentació històrica a casa i es resisteix a treure-la?
F.L. -
Que és una mica egoista. Som una comunitat i tenim una història, i compartir té el seu premi, un dia tu ajudaràs algú i un altre dia t'ajudaran a tu.

M.A. - Potser té la por de perdre'n la propietat, però no té per què ser així, no?
F.L. -
Correcte. Hi ha moltes maneres de col·laborar amb un Arxiu Comarcal. Una és la donació, en què sí que perds tota la titularitat, però en gent que no té relleu familiar, que amb ells acaba la nissaga, s'ha d'incentivar si no volem que aquella documentació es perdi. Però també hi ha la cessió amb comodat, que és la fórmula més utilitzada i la titularitat continua sent del propietari. Tu ingresses la documentació i la pots retirar quan vulguis, però també t'he de dir que la gent l'acostuma a cedir atemporalment. I una altra opció, per exemple en el cas de fotografies, és deixar digitalitzar-les, deixar que s'utilitzin, cedir-ne els drets d'autoria, de reprografia, d'explotació, però conservar-ne tu l'original. A més, aquest edifici és molt segur, té un sistema antiincendis, climatització, un sistema antiintrusió, un sistema de videovigilància, coses que normalment a les cases particulars no tenim. I que aquí et puguem fer una còpia digitalitzada també fa que, en cas de pèrdua, almenys puguis reconstruir la informació.