XAVIER FRANCH - Vaig descobrir un 'porteño' [gentilici dels veïns de Buenos Aires] fent focaccies a la Firra. Com és això?
NACHO GARCÍA - Jo soc psicòleg de tota la vida. Sempre he treballat amb persones en situació de risc i vulnerabilitat. Al ministeri d'Educació, abordàvem qüestions molt complexes. I em vaig cremar. Vaig veure que necessitava fer coses amb les mans. Sempre dic que un pa és una massa viva única. Abans d'amassar-lo no hi havia res. Tampoc no ho vull romantitzar, però és tota una feina! Em fascina.  

X.F. - Aquesta afició, va anar en paral·lel a deixar l'Argentina i venir cap aquí?
N.G. - Sí, sí. Sempre dic que allí estava molt còmode i necessitava un desafiament, una experiència diferent. Vaig venir amb la meva exdona i vam visitar projectes socials i educatius per tota la Península. El juliol del 2021 vam arribar a Aspa, a les Garrigues Històriques. Abans vivíem a Sada, un poble a deu minuts de la Corunya. Allí plovia 28 hores al dia. Aquí... A més, no entenia per què sonaven les campanes cada 15 minuts. Al cap de tres setmanes vam venir cap a les Borges Blanques. 

X.F. - A més del treball com a psicòleg, et planteges preparar focaccies i altres productes per encàrrec?
N.G. - No ho sé... Li he de donar el seu temps, i també m'estic formant informalment. Agafo una recepta i la puc fer 20 vegades fins que no estic convençut.

X.F. - En qui confies perquè ho provi?
N.G. - L'únic que m'importa és la paraula de l'entorn. A mi, m'agrada, però la paraula de l'altre sempre t'ubica.

X.F. - Ara que ja portes un temps aquí, a part de borgenc, et consideres borjut? 
N.G. - Ara, o puc ser demagog o un merda... Jo estimo el poble perquè és casa meva i és el poble que em va acollir. No sé si dir que soc borjut, però estimo molt el poble, i tracto de participar socialment, que és la meva manera de tornar una mica el caliu i l'amor que rebo. 

X.F. - A la vegada, també has recorregut tota la comarca. Com va ser això? 
N.G. - Vaig acabar l'any passat, l'últim poble que em faltava era Bellaguarda. Jo volia conèixer tots els pobles de les Garrigues. Un dia em va caure un mapa a les mans i vaig començar a explorar. I quan ja me'n quedaven pocs, m'ho vaig organitzar per anar-hi expressament.
 
X.F. - Què t'ha agradat més?
N.G. - M'agrada la part de l'Albagés, del Soleràs. També la zona de la Serra de la Llena, on vaig conèixer que havien passat coses durant la Guerra Civil... És molt diferent, no és el mateix Cervià de les Garrigues, Llardecans, Bellaguarda, Arbeca o Juneda, i al mateix temps hi ha una línia que es manté.  

X.F. - Explicaves la sorpresa que vas tenir a l'arribar a Aspa i sentir les campanes...
N.G. - Primer, vaig haver d'aprendre les hores en català. Després, vaig entendre per què sonava a cada quart. 

X.F. - Parles molt bé el català. Vas tenir clar des de l'inici que l'havies d'aprendre?
N.G. - Si hagués arribat a Brasilia, hauria tingut l'obligació de parlar el portuguès. He arribat aquí i tinc l'obligació de parlar el català. Així va ser des del primer dia i m'esforço a aprendre'l. Crec que ho hem de fer per respecte.

X.F. - La gent hi ajuda o canvia al castellà?
N.G. - No del tot. Jo no entenc per què, si estic parlant català, per més que no sigui del tot bo, em tornen resposta en castellà. En canvi, hi ha gent que t'anima. A l'inici vaig anar a entrenar amb l'FS Arbeca. L'entrenador ho deia tot en català. Per a mi era un repte i m'animava a esforçar-me a aprendre'l.

X.F. - Tens contacte amb altres argentins residents a la comarca?
N.G. - No, no. És que jo soc de ciutat, odio els tipus com jo [riu]. Quan em trobo amb altres argentins, em fa bé, però no necessito ajuntar-m'hi. O, amb el menjar: menjo milaneses, però també fricandó. O sopa de galets, m'encanta. I l'oli! L'oli d'Aspa és un dels que més m'agrada. 

X.F. - També has tastat tots els olis?
N.G. - N'he tastat força. Els trobo similars perquè no tinc paladar, però l'any passat vaig comprar Kylatt d'Alcanó. O Cabanes de Juncosa, boníssim!