Antoni Encinas Piñol Gerent del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM)

La tecnologia a les ambulàncies disminueix la incertesa

Sant Feliu de Llobregat, 1974. De més jove passava els estius i el Nadal a Llardecans, poble de la seua mare, on ajudava a collir olives i ametlles. Ara hi va menys. Metge especialista en medicina familiar i comunitària, des de fa 10 mesos és gerent del SEM, una empresa pública de la qual depenen quasi 7.000 treballadors.

Miquel Andreu - Has treballat tant en hospitals com en ambulàncies. Què canvia?
Toni Encinas -
En un centre està tot molt protocol·litzat, els pacients arriben etiquetats, mentre que amb l'ambulància el que et trobes normalment és una sorpresa. Tots els infarts són semblants, però atendre'ls en un domicili o en un carrer, o en un barranc o una platja no té res a veure, hi ha molta sensació d'incertesa.

M.A. - El context hi fa molt.
T.E. -
El SEM arriba als incidents quan fa molt poc que han ocorregut i l'impacte emocional dels que ho viuen és molt elevat. Quan arriben a l'hospital ja estan mentalitzats que els ha passat alguna cosa, ja s'estan adaptant, però en el moment del xoc hi ha desubicació, ira, frustració, por... Has de navegar en aquesta voràgine emocional i no sempre és fàcil; també ho fa més interessant, eh? Ara bé, pensa que l'emergència, emergència és el 4% de la nostra activitat, el SEM fa moltes altres coses.

M.A. - Com ara?
T.E. -
Som la principal empresa de telemedicina de Catalunya. Dels 2,5 milions d'intervencions que fem, un milió són consultes per telèfon, en 1,2 milions de casos enviem ambulàncies i els altres 300.000 són metges de capçalera que enviem als domicilis. Les grans catàstrofes, com atemptats, xocs de trens, incidents químics, són el 0,01%; ara bé, has d'estar preparat per quan passen.

M.A. - Quant a recursos, s'arriba a tot arreu?
T.E. -
En sanitat sempre es pot fer més. Tres proves són millor que dues i pitjor que cinc. Dit això, tenim més de 400 unitats desplegades per tot Catalunya, la immensa majoria de les quals són unitats de primera resposta, és a dir, ambulàncies amb metge, amb infermeria o amb tècnics, i estan distribuïdes per poder arribar a tot arreu en menys de 30 minuts. I això ho fem en un percentatge altíssim.

M.A. - Les Garrigues és una comarca extensa, amb mancances de comunicacions...
T.E. -
La comarca està coberta. Tenim una unitat a la Granadella i dues a les Borges (una de bàsica i una d'avançada) però també en tenim a Mollerussa, Lleida, Seròs, Alcarràs, Flix, Móra o Montblanc que poden vindre. És una comarca, a més, amb poc risc i un índex  baix d'incidents. Si convé, també hi ha els helicòpters de Tremp i Móra, que arriben ràpid. En menys de 30 minuts podem tindre cinc unitats i això és moltíssim pel tipus de coses que passen aquí.

M.A. - Ara hi ha tablets en ambulàncies, una novetat que defineixes com el salt més important dels últims 10 anys.
T.E. -
Tenim unitats especialistes a Barcelona, d'incidents químics i nuclears, d'armes de foc, unitats de psicòlegs, pediàtriques, etc. Hi ha especialitats que les hem de portar físicament però n'hi ha que les hem de portar telemàticament. La tablet ens permet accedir a la història clínica del pacient i ens ha de permetre cridar especialistes. No té sentit, per exemple, que posem ginecòlegs a les ambulàncies per atendre parts, però quan un part es complica, poder-los demanar ajuda és molt important. Es tracta d'aprofitar tota l'expertesa que tenim al sistema sanitari.

M.A. - També es parla del 5G.
T.E. -
A més de fer videoconferències en temps real ens interessa poder fer-ho a qualsevol lloc, com als que hi ha poca cobertura o, per exemple, en un gran incident. Imagina't un accident múltiple a l'AP-2 a la Pobla, s'ajunten cinc ambulàncies, quatre cotxes de Mossos, quatre de Bombers, cadascun amb les seves ràdios, la xarxa cau. El 5G ens permetrà garantir totes les comunicacions. Anem cap a l'Internet de les coses, cap a monitorar els pacients a distància. Portar tecnologia a les ambulàncies significa disminuir la incertesa, i al disminuir la incertesa prens millors decisions i les prens més ràpid.

M.A. - Al món rural això ajuda, no?
T.E. -
Sí, però el repte a les Garrigues no és tant la gestió de la gran emergència, l'accident, com la gestió de la malaltia crònica. Hi ha una població envellida que té demandes cada vegada més recurrents, i les hem d'intentar resoldre el més a prop possible de casa seva. Si som capaços de portar capacitat diagnòstica i evitar trasllats, li fem la vida més senzilla, i això requereix tecnologia.

M.A. - Trobes a faltar estar a primera línia assistencial?
T.E. -
Molt. Ara només vaig a alguns incidents crítics, com l'incendi del juny, on vaig estar a Maials i al centre de comandament de Vinebre, però sí, ho trobo a faltar. Són feines passionals; un no es fa metge, i menys especialista, si no t'agrada molt.