Des de fa uns anys, s'ha observat que moltes persones adopten postures físiques inusuals, com ara desviar la mirada, encorbar l'esquena i abaixar el cap. Es percep una actitud distant amb inclinacions laterals, sovint acompanyada per un element de vestimenta distintiu: el bus amb caputxa. Aquesta posició facial sembla alliberar una descàrrega d'ira, que indica un ressentiment generalitzat cap a la societat.

Aquesta descripció podria aplicar-se als individus que van vandalitzar els vidres de diversos vehicles estacionats en diferents carrers de Juneda dissabte a la matinada, onze de desembre, la qual cosa va afectar fins a trenta vehicles, incloent-hi la furgoneta de la Fundació Residom. Aquest episodi constitueix el segon incident d'aquest tipus en un mes a Juneda, després del dotze de novembre, que va afectar quatre vehicles addicionals.

Actualment, s'intueix una negació creixent de l'autoritat, amb desafiaments a representants electes, qüestionament de les paraules dels professors, insults a les forces policials i relativització de les opinions dels metges. La igualtat o fins i tot la competència amb totes les instàncies de poder es considera normal, i qualsevol forma d'autoritat es percep com a relativa i justificadora d'un ordre injust. Aquest sentiment genera manifestacions d'odi i rebuig, especialment entre els adolescents, que troben plaer a oposar-se al corrent dominant, sigui a la família o a l'entorn.

No és simplement una aspiració col·lectiva per restaurar una era passada, sinó més aviat del resultat de la ràbia derivada de la sensació d'haver estat enganyats. Els processos d'ira no s'originen principalment en motius ideològics, sinó en emocions subjectives expressades des del més profund, sovint amb el telèfon intel·ligent a la mà.