Reportatge

Moisès es revela de nou a Bellaguarda

Fa poc més d’un any, unes tasques de manteniment ordinàries a l’església de Bellaguarda van descobrir dues grans pintures murals a l’espai del presbiteri. Datades al segle XVIII, es consideren úniques a la província de Lleida.

Fa poc més d'un any, unes tasques de manteniment ordinàries a l'església de Bellaguarda van descobrir dues grans pintures murals a l'espai del presbiteri. Datades al segle XVIII, van ser realitzades mitjançant la tècnica de la grisalla i es consideren úniques a la província de Lleida.

Les expectatives artístiques del vianant que s'acosta per primer cop a l'església de Bellaguarda no acostumen a ser, per norma general, gaire inspiradores. Una ullada ràpida a l'exterior de l'edifici pot tendir a concloure que la sobrietat que impera en la façana (només rebatuda per una certa ornamentació en la portalada) n'és també la constant a l'interior. Però el vianant s'equivocarà, i de bon tros, si emet un judici precipitat. Recentment, la descoberta de dues interessants pintures murals a l'espai del presbiteri ha fet augmentar l'interès en el conjunt patrimonial localitzat a l'interior del temple.

La bellesa interior
L'església de Bellaguarda està dedicada a Sant Antoni Abat, és d'estil barroc i va ser construïda al segle XVIII sobre l'antic temple medieval. El temple guarda dins les seues parets, arrebossades i pintades de blanc, diversos tresors arquitectònics: una precisa harmonia entre els pilars i les arcades de l'interior, una planta basilical ben proporcionada o una cúpula octogonal que permet gaudir a les petxines d'un notable tetramorf. Fa poc més d'un any, gràcies a l'impuls d'un pla de rehabilitació per part del consistori municipal (vegeu el desglossament) s'ha unit al virtuós catàleg patrimonial del temple el que tot apunta que passaran a ser en poc temps les joies de la corona: dues pintures murals del segle XVIII localitzades a les parets laterals del presbiteri.

Moisès, el protagonista
Després d'unes primeres inspeccions, sota la capa de morter existent hi van aparèixer dues representacions pictòriques fetes amb la tècnica de la grisalla que remetien a escenes del personatge bíblic Moisès. A la part dreta del presbiteri s'hi troba l'escena del pas del mar Roig per part del poble jueu: l'escena se situa just en el moment en què les aigües ja han tornat al seu lloc, ofegant l'exèrcit del faraó. L'escena és presidida per Moisès, al centre, que manté els braços aixecats i mira cap al cel. Al mur esquerre, s'hi observa l'escena a la muntanya del Sinaí, quan Moisès hi puja a recollir els deu manaments. L'escena mostra Déu mig assegut sobre un núvol sostingut per àngels que toquen les trompetes. El creador sosté amb la mà dreta les taules i amb l'esquerra assenyala amb el dit indicant a Moisès que les porti al poble, el profeta es manté agenollat sobre la roca.


(foto: Xavi Minguella)

Unes pintures singulars
Les pintures daten del segle XVIII, el mateix moment de la construcció del temple, i van ser realitzades amb la tècnica de la grisalla. Joan-Ramon González és el cap d'arqueologia de la Diputació de Lleida i l'encarregat de fer l'informe arqueològic de les pintures murals de l'església de Bellaguarda. "Tot i que la utilització de la tècnica de la grisalla era freqüent en l'època, les grans dimensions dels murals de Bellaguarda i la qualitat artística de la qual es dotava l'autor fan que puguem considerar les dues representacions pictòriques com un cas únic a tota la província de Lleida. González deixa en l'aire la possibilitat de saber qui és l'autor dels murals: "No era freqüent al segle XVIII que aquests pintors firmessin les obres però existeix la possibilitat que mitjançant una consulta acurada dels diferents registres es pogués identificar l'autor dels murals."

Preguntat pels passos que cal seguir a partir d'ara, González enumera les següents parts del procés: "En primer lloc, s'hauria d'acabar de netejar els murals, que encara tenen algunes parts ocultes, després s'hauran de consolidar mitjançant un procés de restauració, i s'han de treure els llums incrustats. Més endavant, es podria buscar en altres punts de l'església si existeixen més pintures, que crec que pot ser bastant factible." Així doncs, l'església de Bellaguarda, a poc a poc, va descobrint els seus secrets al vianant, que haurà d'estar atent a tot allò que li anirà revelant.

Una rehabilitació plena de sorpreses

La troballa dels murals, tal com explica l'alcalde de Bellaguarda, Jaume Masip, no és del tot atribuïble a la capriciosa fortuna: "L'any 2016 vam decidir, conjuntament amb la junta parroquial, fer unes actuacions de manteniment ordinàries de l'edifici englobades en un pla de conservació de l'església, que llavors es trobava bastant deteriorada. Algunes persones del poble mantenien el record que hi havia uns murals sota la capa de pintura actual, per això vam decidir fer una inspecció prèvia, encara que no sabíem ben bé què ens hi trobaríem". Masip explica que van pressupostar un total de 30.000 €, subvencionat en un 90% per la Diputació, per tal de dur a terme les actuacions necessàries. Aquestes, a banda d'aplicar una nova mà de pintura les parets del temple, també han permès restaurar a l'espai de la cúpula un destacable tetramorf (representació dels apòstols) que s'havia elaborat antigament amb lli; un material que, de forma sorprenent, es trobava encara en prou bon estat.


(foto: Xavi Minguella)

Arran de la descoberta de les pintures, Masip admet que l'import que s'havia pressupostat s'ha quedat massa curt. "Ja hem fet les gestions per tal de demanar a l'IEI una ajuda per dur a terme de manera correcta tots els passos per poder consolidar tot el patrimoni de l'església." Masip admet que encara no sap quan rebran una resposta però confia que el gran interès que ha despertat la troballa faci que aquesta sigui ràpida i afirmativa.