Reportatge

100 anys d’un símbol truncat

L’1 de desembre de 1918 es va inaugurar a les Borges Blanques la biblioteca popular de la Mancomunitat de Catalunya, una de les quatre que es van obrir aquell any. L’edifici va quedar malmès el 1938 pels bombardejos feixistes.

L'1 de desembre de 1918 es va inaugurar a les Borges Blanques la biblioteca popular de la Mancomunitat de Catalunya, una de les quatre que es van obrir aquell any. L'edifici va quedar malmès el 1938 pels bombardejos feixistes i el franquisme local va optar per enderrocar-lo. 

L'1 de desembre de 1918, al Terrall coincideixen Francesc Macià, Eugeni d'Ors, Alfred Pereña i Maria Lois, entre altres. Hi són per inaugurar la biblioteca popular que havia impulsat la Mancomunitat de Catalunya, una de les quatre que es van obrir aquell any, les primeres d'un ambiciós programa de desplegament cultural. Només uns mesos abans s'havien inaugurat les de Valls, Sallent i Olot, uns edificis idèntics els uns als altres, dissenyats per l'arquitecte Lluís Planas, que aquell 1 de desembre també era a l'acte de les Borges. 

Per què les Borges?
Tot i que es va inaugurar juntament amb les tres primeres, la biblioteca de les Borges no formava part de la primera tongada, treta a concurs el 1915, sinó de la segona, convocada el 1916, a la qual es presenten 18 municipis i se'n trien 8. D'aquests 8, la de les Borges es va construir tan ràpid que es va poder inaugurar juntament amb les de la primera tongada, avançant-se a la de Sabadell, de manera que es donava la circumstància, casual o no, d'obrir un equipament per província en aquell primer any. Mentre va durar la Mancomunitat se'n van construir un total de 8, tot i que se n'havien aprovat 22.

Els projectes s'aprovaven segons uns criteris, com que l'Ajuntament havia de posar el terreny, subvencionar anualment el 10% del que aportava la Mancomunitat o fer-se càrrec del manteniment, però també pesaven aspectes com la millora de les condicions exigides o "l'esclat d'opinió entusiàstica". Hi ha qui diu que, en el cas de les Borges, hi va tenir un paper clau el marquès d'Olivart, però el cert és que Ramon de Dalmau feia anys que no estava en política i no tenia millors connexions amb la Mancomunitat que les d'altres borgencs en actiu com Pere Mies, que formava part del Consell Permanent, o el mateix Francesc Macià, que s'hi reunia habitualment. A la inauguració el marquès no consta que hi fos.

Important pol cultural
Entre 1919 i 1922, la biblioteca va tenir més de 5.000 usuaris adults i uns 6.000 d'infantils, unes xifres rellevants si tenim en compte que el 1920 hi havia un 46% d'analfabetisme a la comarca. La tasca educadora era fonamental. A més de ser lloc de lectura i préstec, la biblioteca popular va actuar com un autèntic centre cultural, programant conferències de primeres espases (Valeri Serra, Magí Morera, Pau Romeva), un paper que la dictadura de Primo de Rivera va constrènyer però que, amb la República, va revifar de nou, amb la presència, per exemple, de Pompeu Fabra, Rovira i Virgili, Puig i Ferrater o Just Cabot. En tot aquest temps, l'olotina Maria Rossell va ser la responsable del centre. Un bombardeig el 1938 va danyar l'edifici. Acabada la guerra, en lloc de restaurar-lo, el franquisme local va optar per enderrocar-lo i erigir-hi un monument a los caídos por Dios y por España. La vinculació d'aquell edifici amb el republicanisme, el catalanisme i la figura de Macià era inassumible per al nou règim.


(foto: Xavi Minguella)

Quasi 25 anys sense biblioteca pública

Enderrocada la biblioteca popular, les Borges no en va tindre cap altra de pública fins al 1962, quan s'inaugura un espai en una ala de l'actual Ajuntament, coincidint amb el Día de la Provincia. És en aquell moment que es bateja amb el nom de Marquès d'Olivart. L'any 1975, després d'un llarg debat sobre la ubicació, s'inaugura l'edifici actual al passeig del Terrall, concebut com a Casa de la Cultura i en què la biblioteca ocupava la planta baixa. Dècades després, l'any 2002-2003, l'equipament es remodela i incorpora també part del primer pis, amb la distribució actual. Des de l'any 2016, la sala d'actes porta el nom de la borgenca Maria Lois, una de les primeres llicenciades en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, secretària de l'Escola de Bibliotecàries de la Mancomunitat i professora d'aquesta a partir del curs 1919-1920. A l'emplaçament original de la biblioteca de la Mancomunitat hi ha, des de l'any 2008, una de les pilones de la Ruta de les Bombes amb una foto i un text explicatiu del que va ser una de les principals obres de progrés a la comarca.