Reportatge

Una comarca d’homes

Les Garrigues és la comarca de Catalunya on la diferència entre el nombre d'homes i el nombre de dones és més acusada, una bretxa que arrenca clarament a principis dels anys 90 i que no s'ha aconseguit reequilibrar.

Les Garrigues és la comarca de Catalunya on la diferència entre el nombre d'homes i el nombre de dones és més acusada, una bretxa que arrenca clarament a principis dels anys 90 i que no s'ha aconseguit reequilibrar, fins al punt que actualment hi ha un miler més d'homes que de dones. El major desequilibri es dona, a més, en franges d'edat joves i de plenitud laboral, símptoma inequívoc que les dones troben molt més encaix a fora que aquí. Aquest fenomen, paral·lel al despoblament general, és propi de zones altament rurals arreu de la Península i n'amenaça seriosament la sostenibilitat social i econòmica.

Quan es parla de demografia a les Garrigues hi ha una primera lectura molt evident i de la qual es parla sovint, la pèrdua progressiva de població, però darrere d'aquesta realitat hi ha una tendència paral·lela, molt més soterrada i menys coneguda, que és la masculinització creixent de la societat garriguenca, és a dir, la diferència cada vegada més gran entre la quantitat d'homes i la quantitat de dones que viuen a la comarca. Segons les últimes dades, corresponents al 2018, al conjunt dels 33 pobles garriguencs hi ha uns 1.000 homes més -1.031, concretament- que dones. 11.637 homes i 10.606 dones. 

No és l'única comarca de Catalunya amb desequilibri de sexes, però sí que és la que registra la diferència més gran de totes. Mentre que a la majoria de les 24 comarques que tenen més homes que dones parlem de percentatges que oscil·len, en general, entre el 0,3 i el 2-3%, a les Garrigues és del 8,8%, uns nivells que només es donen de manera similar al Priorat (8,6%) i a la Segarra (7,8%). Com dèiem, són dades dels 33 municipis garriguencs, és a dir, inclouen les Garrigues històriques; si ens fixem només en els 24 pobles de la comarca administrativa, el panorama és pràcticament el mateix: 757 homes més que dones i una diferència del 7,7%, que continua situant la comarca entre les més masculinitzades de Catalunya. Tant és així, que no hi ha ni un sol municipi garriguenc on les dones siguin majoria. Només un cas s'hi aproxima i és Puiggròs, amb un empat de 136 per banda. Altres on l'equilibri es pot qualificar de tècnic o de normal són Aspa, l'Espluga Calba o el Vilosell. Per contra, hi ha municipis on l'escletxa és especialment ampla, com Granyena, amb un 34% més d'homes que de dones, o Sunyer, on són un 29% més, és a dir, quasi tres homes per cada dona.

Les dones duren més
Estadísticament, l'esperança de vida de les dones és més llarga. Com s'explica, doncs, que a les Garrigues, una comarca envellida, hi hagi tants homes? Efectivament, la nostra comarca repeteix el patró general d'esperança de vida i hi ha moltes més dones grans que homes grans, però no passa el mateix en edats inferiors als 65 anys. De naixements hi ha pràcticament els mateixos (el 2018 fins i tot van néixer un 5% més de nenes que de nens), però és entre els 25 i els 50 anys, és a dir, durant l'etapa de plenitud laboral de les persones, que la balança es desmunta, una tendència que es comença a intuir ja durant l'adolescència. La conclusió és clara: les noies marxen; marxen molt més que els nois, i no tornen.

Sectors professionals
El pes del sector primari explica molta part d'aquesta situació. La immensa majoria de treballadors de l'agricultura i la ramaderia són homes. Històricament, les dones també anaven al camp, encara que moltes no constessin al règim d'autònoms i, per tant, tampoc a la Seguretat Social, però els temps han canviat i les noves generacions ja no estan disposades a assumir aquest rol subsidiari. L'escletxa entre sexes a les Garrigues, de fet, comença en un moment molt concret, l'any 1991, quan la generació nascuda a les acaballes del franquisme arriba a la majoria d'edat. D'aleshores ençà, la diferència s'ha anat fent cada any més gran [v. gràfic], fins que assoleix el màxim en el període 2008-2013, coincidint amb el boom immobiliari i constructiu, sectors d'ocupació fortament masculinitzats, també.
Durant tot aquest temps, dels anys 90 fins avui, l'accés de la dona a estudis universitaris o de formació professional s'ha generalitzat i, entre aquests, la seua presència en l'àmbit agrari és molt minoritària, tot i que si parlem d'estudis universitaris agraris, les dones representen el doble que els homes a Catalunya. A l'Escola de Capacitació Agrària de les Borges, només 5 de les 22 sol·licituds del 2018 d'ajuts per a la incorporació al camp han estat de dones i al cicle formatiu que s'hi imparteix, els 31 alumnes del curs 2018-2019 són tots homes.

Problema d'ampli abast
El de les Garrigues, tot i ser acusat a nivell català, és un problema compartit amb altres àrees rurals de la Península. Un estudi de la Fundació La Caixa exposava ja fa una dècada que el despoblament i la masculinització són dues amenaces per a la sostenibilitat econòmica i social que van de la mà. "Una de les causes principals de les baixes taxes de permanència als municipis d'origen és la creixent emigració de les dones als nuclis urbans", deia l'estudi, que especificava que, d'aquestes, les que més marxen són les de l'anomenada generació suport, és a dir, entre 30 i 49 anys, una franja estratègica pel fet d'estar en edat activa i reproductiva. 

L'estudi en qüestió explica que l'emigració femenina a les àrees metropolitanes es veu fomentada per les oportunitats educatives i laborals que ofereixen aquests entorns, en comparació amb les de l'àmbit rural, que queden reduïdes per al sector femení a un paper subsidiari i invisible en economies rurals de base familiar i de mercats de treball restringits a escala local. Si a aquests motius s'hi afegeixen deficiències de serveis bàsics sanitaris, educatius i de transport que pateixen molts municipis rurals i que impedeixen la conciliació laboral i familiar, la masculinització està garantida, conclou l'estudi. I una conseqüència directa en són les taxes d'homes sols i d'homes no emancipats que encara viuen amb els pares, que a l'àmbit analitzat per l'estudi arriben al 12% i el 30% respectivament, el doble que les de les dones. L'aparellament i la reproducció, per tant, cada vegada són més difícils. 

Sectors de reequilibri
Si els factors -o alguns dels principals- que incideixen en la progressiva masculinització del món rural estan clarament detectats, les mesures per intentar reequilibrar la situació semblen també evidents. A banda de feminitzar el camp, fomentar ocupació en àmbits en què les dones estan especialment formades en pot ser una, i no tenen per què ser nínxols desvinculats del sector primari. A banda de l'elaboració i venda de productes agroalimentaris o artesanals derivats de l'agricultura i la ramaderia, el turisme, el màrqueting, la nutrició i dietètica o la ciència i tecnologia dels aliments són estudis universitaris en què la presència -i, per tant, titulació- de dones és àmpliament majoritària a les facultats. L'obertura d'equipaments o serveis com el Centre de la Cultura de l'Oli a la Granadella o l'oficina de Turisme d'Arbeca, amb dones al capdavant, acrediten a petita escala aquesta major presència femenina al sector.

En comarques sociològicament similars a les Garrigues, com els dos Pallars, el pes del turisme fa que no hi hagi tan desequilibri de sexes com a les Garrigues i se situï entre el 4,4 i el 4,7%, lluny del 8,8 de la nostra comarca. D'altra banda, la presència femenina és també destacable en estudis de salut, educació, cultura o patrimoni, així com formacions professionals en serveis socioculturals i a la comunitat o relacionades amb el medi ambient. Ocupació a banda, la garantia i consolidació de serveis bàsics com els que assenyalava l'estudi de la Fundació La Caixa (sanitat, escoles, transport, habitatge) són elements que contribueixen, també, a evitar que comarques com les Garrigues continuïn sent un lloc on la meitat de la població ho tingui més difícil que l'altra per viure-hi.