Reportatge

Vides atrapades en una carpeta

L’Ajuntament de l’Albagés ha trobat per casualitat entre a l’Arxiu Municipal tot un seguit de documentació relacionada amb desenes d’albagesencs empresonats o represaliats en els primers temps del franquisme.

L'Ajuntament de l'Albagés ha trobat per casualitat entre a l'Arxiu Municipal tot un seguit de documentació relacionada amb desenes d'albagesencs empresonats o represaliats en els primers temps del franquisme, entre la qual cartes de presos que mai van arribar a les respectives famílies.

Cartes a l'alcalde demanant informació sobre persones desaparegudes a la zona, cartes demanant-li que informi la família sobre el parador del remitent, cartes de presoners que demanen avals polítics i morals, informes de la Falange local sobre presos i/o investigats del mateix poble, cartes adreçades a famílies i cartes comercials o burocràtiques relacionades amb serveis o qüestions agràries. Tot això, datat sobretot entre 1939 i els primers anys 40, ho va trobar a finals de gener Laura Grau, tècnica de Comunicació i Turisme pel programa de Garantia Juvenil a l'Ajuntament de l'Albagés, quan buscava fotos antigues del poble per a una altra cosa. Aviat es va adonar que allò tenia un valor. Sense descartar que la troballa es pugui repetir en altres ajuntaments de la comarca, la particularitat d'aquest cas és que tot això s'hagi conservat i la cura amb què s'ha fet. 
Abans d'explicar res públicament, l'equip de govern es va posar en contacte amb el Memorial Democràtic de la Generalitat i va localitzar i informar totes les famílies afectades.


Cartes no lliurades
Entre la documentació hi ha arxius de 39 albagesencs empresonats a Lleida en els primers moments del franquisme, als quals se n'afegeixen uns quants més amb informes polítics de Falange -i que probablement es trobaven en un altre parador- sobre quina ideologia tenien, com havien actuat en episodis d'anys anteriors, a qui votaven o quina opinió tenien sobre la religió. Els casos més feridors són els d'aquelles persones empresonades que enviaven cartes a casa i, inexplicablement, feien cap a l'Ajuntament, on quedaven retingudes sense que mai arribessin als destinataris, alguns dels quals les han llegit ara, 80 anys després; altres no s'han vist amb cor de fer-ho i altres no ho han pogut fer per tan sols un mes. En algun cas també passa a la inversa, que una carta enviada de la família cap al pres quedava retinguda per sempre més al consistori. Només una manca absoluta d'humanitat i el control autoritari de tots els àmbits de la vida ho pot explicar.
Colpeix també la carta que un pres condemnat a mort envia als seus pares -i que tampoc arribaria mai- en què es penedeix de la vida que havia portat fins llavors i es conjura per canviar-la i obrar el bé envers tothom, però que en el fons és un comiat. "Mi vida está en camino de no ser muy larga. Hasta ahora creía que de ninguna manera me pasaría lo que me está pasando, por falsas acusaciones que contra mí me han hecho", hi diu.

 Un dels molts informes personals fets per La Falange. FOTO: M.A.

Petició de clemència
De les cartes adreçades directament a l'Ajuntament per part dels presos, en destaca una de conjunta, signada per sis homes condemnats a mort. A la missiva, demanen a l'alcalde que intercedeixi a l'Auditoria de Guerra perquè es revisi la causa. Això era el maig de 1939 i, dels sis firmants, quatre acabarien afusellats tres mesos després. Un era Antonio Briansó, de 33 anys, que deixava esposa i dues filles, de 4 i 8 anys. La petita, la Roser, ha tingut ara, als seus 83 anys, aquella carta entre les mans, on ha vist per primera vegada la cal·ligrafia del seu pare. 

Propostes de treball
A banda del Memorial Democràtic de la Generalitat, l'Ajuntament de l'Albagés també es va posar en contacte amb l'historiador Josep Rubió, especialista en la Guerra Civil i la repressió franquista a les Garrigues, que ha plantejat una proposta de com procedir, aprovada pel ple municipal. D'entrada, per Rubió, és qüestió de mantindre la correspondència a l'Arxiu Municipal com a documentació històrica que és, digitalitzar-la, transcriure-la i analitzar-la (autories, localitzacions, dates, eixos temàtics...), fer una recerca historiogràfica sobre la repressió franquista a nivell local i organitzar un acte d'homenatge i retorn de les cartes originals a les famílies de les víctimes, propostes que poden ser independents les unes de les altres. "Quan parlem de tancar ferides, és això", explica Rubió, que lamenta la por que encara hi ha entre familiars de víctimes, sobretot gent gran, a abordar el tema públicament. L'alcalde, Miquel Àngel Llimós, el secunda: "Independentment de les idees de cadascú, és una qüestió de dignitat vers les víctimes i les seues famílies", conclou.