Juncosa de les Garrigues es caracteritza per una presència important de granges de vedells. Com passa amb la resta d'explotacions ramaderes, els excrements dels animals s'han de gestionar d'una manera o altra, però al terme, tot i ser dels més grans de la comarca, no hi ha prou superfície agrícola per aplicar-los tots i transportar les dejeccions resulta massa costós. La solució que han trobat la seixantena de titulars de les granges, aplegats a la cooperativa Ramaders de Juncosa, és convertir-ho en compost i vendre-ho com a adob; un adob que, per la seua qualitat, s'ha fet un nom en el món agrari.

Certificació ecològica
L'any 2005, Ramaders de Juncosa va obrir la planta de compostatge en una finca de 5,5 hectàrees a la partida de les Planes, a un quilòmetre i mig del poble. Allí es porten els fems de cada granja que, apilats, remenats i tractats convenientment, es converteixen en compost en un període de sis mesos. Des del primer any, el material que en surt té la certificació per ser utilitzat en agricultura ecològica, i productors d'horta, de vinya, d'olivera i d'ametller ecològics d'arreu, principalment de Ponent però també del Priorat o del Penedès, entre altres, el van a comprar. En cereal, en canvi, no se sol fer servir, atès el menor rendiment per hectàrea.

"En agricultura ecològica és molt important el contingut de matèria orgànica al sòl, i si no l'hi tens és més complicat fer-ne", explica Josep Ramon Sainz de la Maza, enginyer agrònom torregrossí especialitzat en agricultura regenerativa que fa un any i mig que s'encarrega de la gestió de la planta de Juncosa per eficienciar-la al màxim. Seguiment de voltes que s'hi fan, control d'humitat, de temperatura... "És com un engranatge, des del que recull les dejeccions i les porta, el que remena amb la pala, el que remena amb la compostadora, el que dissenya el procés i el que ven el producte, si falla alguna peça ja no arribem al nivell d'afinació que busquem", diu l'enginyer. Entre els secrets de la qualitat del compost juncosà hi ha la uniformitat del fem i la bona relació carboni-nitrogen. A la planta, a més, s'hi afegeix pols de roca i, si es vol, carbonet (biochar) o microbiologia. Fins i tot es fan piles de fem personalitzades.

Reducció a la meitat
Tot i tenir un preu de 45-50 euros per tona, aquest compost va buscat. "Fins ara no ens n'ha quedat ni un quilo cap any", diu David Vilà, president de Ramaders de Juncosa, que té clar que és el camí a seguir. "Portar el fem tendre als camps suposa més volum, més transport, més incomoditat, en canvi, la conversió a compost el redueix a la meitat". De fet, les 6.000 tones anuals de fem que entren a la planta es converteixen en 3.000 de compost al final del procés.

Diferent del purí
Compostar suposa una estabilització del contingut de nitrogen del fem que fa que es vagi aportant progressivament al cultiu, a diferència d'aplicacions de purí, per exemple, que poden saturar la capacitat d'absorció de les plantes i, en conseqüència, fa cap als aqüífers, una contaminació que actualment és un dels principals problemes ambientals vinculats a les dejeccions. Un altre dels efectes negatius és la volatilització d'amoníac. Per proporció, el compost és on hi ha menys nitrogen en forma amoniacal, seguit del fem de boví amb palla. El purí porcí, en canvi, és el que en té més. Per tant, és molt diferent aplicar purins al camp que aplicar compost derivat de fem de boví, tant a nivell nutritiu per al conreu com ambiental. "El purí té un nivell de matèria orgànica molt baix i una humitat molt alta", explica Sainz de la Maza. "En canvi, en una granja de vedells amb palla, la humitat és correcta, el contingut de matèria orgànica és alt i hi ha bons continguts de nitrogen, fòsfor, potassi i altres microelements". Compostar purins d'explotacions porcines o fems de granges intensives o de dos pisos no entra dins dels plans de la planta de Juncosa. Les dejeccions que hi arriben, a part de ser de boví amb palla, són sòlides. No hi arriben en cisternes, sinó en camió. Als purins, per contra, fruit d'un model de granja intensiva, se'ls hauria de treure tota l'aigua i tenen una relació carboni-nitrogen molt baixa.

Més sortida de setembre a febrer
A la planta de compostatge de Juncosa s'hi treballa tot l'any, però el període de més sortida del compost és de setembre a febrer. A l'estiu, en canvi, és quan menys se'n ven, però sempre acaba sortint tot. El que fa patir més els ramaders juncosans, això sí, és la crisi general de l'agricultura, perquè com més abandonament del camp i menys recursos, més difícil serà tot plegat.