Reportatge

L’alliberament de l’autopista obre noves perspectives empresarials

L’1 de setembre s’aixecaran les barreres del peatge de l’AP-2, cosa que suposarà un transvassament de trànsit procedent d’altres carreteres i una posició privilegiada per a les empreses que es troben a prop d'aquesta via d'alta capacitat.

L'1 de setembre s'aixecaran les barreres del peatge de l'AP-2 entre Saragossa i el Vendrell, junt amb el tram pendent de l'AP-7 entre Salou i la Jonquera. Això suposarà un transvassament de trànsit procedent d'altres carreteres i una posició privilegiada per a les empreses que es troben a prop d'aquesta via d'alta capacitat.

L'1 de setembre s'aixecaran les barreres dels peatges de l'autopista AP-2, des de Saragossa fins al Vendrell. Després de molts any de debats i dilacions, ara ja no és una fita llunyana i incerta, sinó una realitat imminent. D'aquí mig any, la comarca tindrà oberta una via d'alta capacitat per la qual, fins ara, circulen molts menys vehicles dels que ho podrien fer. Tal com ja ha succeït amb altres autopistes alliberades, això canviarà aviat, ja que part del trànsit que ara va per la carretera N-240 o, fins i tot, per l'autovia A-2, optarà per l'autopista, cosa que pot contribuir a reduir la sinistralitat.

A més d'esdevenir una connexió àgil i més econòmica entre Lleida i Tarragona -i, de retruc, Barcelona- per als usuaris en general, l'alliberament de l'AP-2 suposarà també un canvi de paradigma a nivell comercial i industrial, no només per a les empreses de Lleida sinó també per al teixit empresarial garriguenc.

Oportunitat territorial
Una de les ubicacions més privilegiades en aquest sentit és el polígon industrial les Verdunes, de les Borges Blanques, situat a peu d'accés. Hi ha una vintena d'empreses, moltes de les quals tenen clar que l'aixecament de barreres els pot repercutir positivament. "Serà una meravellosa notícia", afirma Enric Vall, president del Grup Vall fins fa un mes -ara tot just jubilat- i actual representant de la delegació de la Cambra de Comerç a les Garrigues. "Nosaltres sempre hem utilitzat molt l'autopista, devem ser dels que hi deixem més diners, perquè treballem a molts llocs diferents, cap a Barcelona, cap al centre d'Espanya, sempre muntadors amunt i avall... Serà una gran injecció de moral i un estalvi molt important", diu Vall. El fins ara responsable d'aquesta firma de naus desmuntables adverteix, però, del "risc de saturació" que hi podria haver i insta l'Estat a plantejar-se ja la creació d'un tercer carril  i ampliar àrees de servei i de descans. "El de les autopistes ha sigut el millor negoci d'Espanya i no han ampliat ni un pam", remarca.


(foto: Xavi Minguella)

Qui també es mostra optimista amb l'eliminació del peatge és Xavier Minguet, director general d'Agroborges, empresa d'adobs i fitosanitaris. Com Enric Vall, Minguet és membre de la delegació de la Cambra de Comerç. "Cada dia fem visites a Fraga, a Saidí, etc, i això s'agilitzarà, tot i que en el nostre cas tampoc no serà la nit i el dia", diu. "Sí que serà una gran oportunitat a nivell de territori; logísticament, estarem tant o més ben situats que les empreses del costat de l'autovia", creu Minguet, que també veu una bona ocasió per atreure determinats perfils professionals de valor afegit a qui ara els serà més fàcil anar i vindre. Amb tot, l'empresari lamenta la manca de sòl industrial que actualment hi ha a la zona. "Si amb el nou escenari alguna empresa es planteja instal·lar-se aquí, no hi ha terrenys on fer-ho". De fet, això i la reactivació d'habitatges disponibles són els pilars del full de ruta que la nova junta de la Cambra s'ha fixat per als pròxims anys.

Revisió en ruta
Bona part del nou trànsit que hi haurà a l'autopista alliberada seran camions, i és probable que molts optin per passar la ITV a l'estació que hi ha just a les Verdunes. A causa de l'espaiament a què obliga la Covid, ara el centre treballa amb dues línies en lloc d'una, però caldrà veure si, un cop superades les mesures excepcionals, la Generalitat fa tornar a una o deixa mantenir les dues. "Si podem treballar amb les dues línies, una només per a cotxes i una només per a camions, ens anirà molt bé, perquè absorbirem més volum de vehicles pesants, que tindran una ITV quasi en ruta, només els caldria entrar i sortir, i posaríem més personal per als camions", explica Xavier Andreu, director del centre borgenc. "Ara ja en venen molts de Valls, de Constantí o del port de Tarragona que van cap a Saragossa o cap al nord; l'alliberament ens reforça com a zona de pas de vehicle pesant, a nivell de turisme, en canvi, no crec que canvïi gaire", diu Andreu.

Millorar la senyalització
Altres empreses amb menys treballadors i més enfocades a serveis al detall també veuen una oportunitat en l'alliberament de l'autopista. És el cas de Patfran, dedicada a la serigrafia i la impressió. "Ara quedem lluny, però llavors estarem a peu de carretera, serà més accessible per clients de la zona de Montblanc, per exemple i, per tant, a priori ens hauria de beneficiar, passarà més gent per davant, vaja", explica el seu responsable, Ivan Padró, que recorda, també, que s'hauria d'indicar i senyalitzar millor l'indret i fer-ne més publicitat. El mateix pensa Belén Cabanillas, que regenta el restaurant El Polígon, que ara veu com la majoria de camions de l'autopista passen de llarg, però confia que, sense el peatge, en parin més. "Però s'hauria de senyalitzar millor, que ara no ho està gaire", corrobora. 
Marc Gort té una fusteria al polígon i també creu que aquesta zona industrial agafarà tirada: "en el nostre cas, no tant pels clients, que venen poc físicament, com pels proveïdors, que ho tindran molt més bé".


(foto: Xavi Minguella)

L'Albi, accés directe
L'Albi és dels municipis per on l'autopista passa més a prop del poble i hi té accés directe. A només 300 metres hi ha el restaurant Ca la Margarida, on sempre hi han parat a dinar conductors procedents de l'autopista, que prefereixen aquest establiment abans que una àrea de servei. "Si hi ha més gent que agafa l'autopista ens beneficia, clar, i fa un any ho hauria tingut claríssim, però ara mateix, o millora la situació de la Covid i la mobilitat, o no sé com anirà", diu Alfons Salvadó. Qui es mou molt amunt i avall són els treballadors de la distribuïdora de begudes Vins Ciurana. Quasi sempre van per la carretera N-240, però quan s'obri l'autopista tenen clar que la utilitzaran. "Serà molt més ràpid anar cap a les Borges i Lleida, el nostre radi d'acció arriba fins a la Granja d'Escarp", explica Òscar Ciurana. A Gaher Metalic, una altra empresa de l'Albi, també veuen amb bons ulls l'alliberament. "Pot abaratir costos en el transport, ja el que contractem passa per l'autopista i enviem material a tota Espanya", diu Eduard Boqué.

A Pedres Cipan, en canvi, no creuen que en treguin gaire més profit, ja que sobretot treballen per la comarca o pel Pla Urgell i fan pocs enviaments. Igualment, a la cooperativa agrícola no preveuen gaires canvis, "serà més o menys igual que ara", diu Josep Cunillera, president de l'entitat. "La gent ja sap on som, potser sí que hi haurà un estalvi en el transport de comandes, però depèn de cap on  vagin", afegeix. A l'altra punta de comarca hi ha un altre accés a l'autopista, el de Lleida, que queda a tocar d'Alfés. A la cooperativa d'aquest poble, però, tampoc no preveuen gaires canvis en el seu dia a dia. "Bàsicament fem cereal i la nostra ruta habitual és portar-lo a Lleida", explica Josep Ignasi Molló, gerent de l'entitat. Altra cosa és que, un cop centralitzada a Lleida, sigui més fàcil enviar la mercaderia cap al port de Tarragona.

Satisfacció de transportistes
Aquesta connexió Lleida-Tarragona és de les que més fan els transportistes, un dels sectors que més ha reinvindicat la gratuïtat de l'autopista i que, per tant, espera l'1 de setembre amb delit. Sílvia Llobet, secretària general de l'Associació Provincial Empresarial de Transport de Mercaderies per Carretera de Lleida, Asotrans, ho explica així: "El nostre port natural és Tarragona, el munt de tones de pinso que s'hi transporten és enorme, té un pes específic importantíssim per a les Terres de Lleida. Ens diuen que amb la bonificació actual del 50% al peatge ja ens surten els números, però no és cert; si a partir del setembre ens estalviem aquest cost afegit, estarem més que contents".

Llobet, a més, posa sobre la taula un altre element, la seguretat. "L'autopista està en perfecte estat, té un ferm excel·lent i, per tant, en la conducció hi ha menys tensió i menys fatiga, i la velocitat és molt més uniforme". Per la responsable d'Asotrans, això compensa "els petits quilòmetres que s'hagin de fer de més" per accedir-hi des de la ciutat de Lleida. De fet, Llobet explica que quan es va permetre als camions tornar a circular temporalment per l'N-240 en els primers mesos de pandèmia, "el transport va continuar fent servir l'autopista, perquè és més segura, més ràpida i guanyes temps", diu Llobet, que es mostra partidària de deixar l'N-240 per als trajectes que hi tenen origen o destí. "Amb la rotonda de Margalef ha augmentat la seguretat", diu. L'únic que tem la secretària general d'Asotrans és "que no hi hagi cap moviment polític per revertir l'alliberament o prorrogar la concessió d'una autopista que està infrautilitzada i més que amortitzada".

Pèrdua d'IBI
Si, a nivell d'usuaris, l'eliminació del peatge és una mesura generalment aplaudida i les perspectives que s'obren quant a transport comercial i industrial són esperançadores, hi ha un aspecte que, en canvi, suposa un contratemps per a les arques dels ajuntaments propers. I és que, actualment, l'empresa concessionària paga a cada consistori un IBI de característiques especials en funció de la superfície de terme que ocupa la via. A les Garrigues, Abertis paga als ajuntaments de Tarrés, Vinaixa, l'Albi, Castelldans, les Borges, Juneda i Alfés, que reben entre 50.000 i 150.000 euros anuals, aproximadament, segons el cas. Això només és així des de fa poc, concretament des de l'any 2017, quan va expirar la bonificació del 95% de l'impost de què havia gaudit l'empresa des dels inicis. Fins llavors, Abertis només havia pagat el 5%. Ara, aquests ingressos es perdran.

A Vinaixa, per exemple, es deixaran d'ingressar uns 70.000 euros anuals. "Realment és molt, és un 10% del pressupost ordinari", diu l'alcalde, Josep M. Tarragó, que admet que "si no hi ha una compensació a través d'un altre tipus de recaptació, s'haurà de retallar d'altres partides". "És evident que volem que l'autopista sigui gratuïta, però hi ha aquesta contrapartida", conclou. Castelldans és un altre dels termes afectats i, de fet, un dels que hi té més superfície travessada per l'AP2 i, per tant, el seu ajuntament és dels que reben més diners, uns 150.000 euros. "En el nostre cas, l'alliberament més aviat ens perjudica, si cada any paguéssim els viatges de tota la gent del poble que va a Barcelona no ens costaria tant", diu l'alcalde, Conrad Llovera. Malgrat tot, assegura que "demanarem que ens facin un accés a l'autopista, és difícil, veient els incompliments amb les rotondes de l'N-240 a Juneda, però el demanarem".

El dels accessos per fer més permeable l'autopista alliberada serà un dels temes a debat en els pròxims temps. L'Ajuntament de l'Espluga de Francolí ja té clar que en vol un i, en aquest sentit, ha elaborat un estudi que n'avala la conveniència. Per la seua banda, el Ministeri de Foment no descarta fer-ne a Aspa/Puigverd, Castelldans/Juneda o l'Espluga de Francolí/Vimbodí, però caldrà veure si la proposta es materialitza.