Fins a 16 pobles de les Garrigues i les Garrigues Històriques es troben a una distància d'entre 10 km i 30 km de la central nuclear d'Ascó (a la Ribera d'Ebre), en l'anomenada Zona 2, o zona de mesures de protecció de llarga durada. Després de la zona O, la central, i la Zona I, o zona de mesures de protecció urgents, el cercle de 10 km de radi concèntric als reactors, trobem l'àrea que afecta els pobles de la comarca. Malgrat la proximitat, malgrat que els plans d'emergència detallen que en cas d'accident caldria vetllar per l'exposició de la població als materials radioactius arrossegats pel vent i dipositats a terra i les aigües, i malgrat la insistència d'alguns consistoris per disposar de més recursos, les demandes lligades als riscos nuclears han sigut desateses una i altra vegada. 

El febrer del 2016, SomGarrigues va dedicar una mirada en profunditat als pobles afectats. La desinformació amb què vivien els ajuntaments i els veïns era absoluta. D'una banda, pels plans generals i plans municipals obsolets, de l'altra, per la manca d'acció dels responsables de protecció civil de la Delegació del Govern de l'estat i la Subdelegació a Tarragona, que n'és responsable i en té les competències [v. SomGarrigues, 417]. Des de llavors, s'han succeït noves manifestacions aïllades, encapçalades pels alcaldes dels pobles més propers a Ascó. Cap ha suposat millores significatives. 

Una dècada després del desastre a la central nuclear de Fukushima, al Japó, la qual havia de provocar una revisió en profunditat dels plans d'emergència nuclear, tot segueix pràcticament igual, en el que s'ha convertit en una manca crònica de respostes.

Bovera, Almatret, Maials, Llardecans, la Granadella, Bellaguarda, el Soleràs, els Torms, Juncosa,  la Pobla de Cérvoles, el Cogul, l'Albagés, Granyena, Torrebesses, Sarroca i Alcanó queden molt a prop d'Ascó i, al mateix temps, massa lluny, geogràficament i cognitiva. De Bovera, amb el terme a 400 metres de la zona I, fins a Alcanó, que supera lleugerament els 30 km, els municipis difícilment podrien coordinar avui en dia una resposta organitzada davant qualsevol emergència nuclear. 

Un informe sense resultats
El novembre del 2019 el síndic de greuges va publicar l'informe Deficiències en matèria d'emergència nuclear. Entre d'altres, es denunciava que els plans d'evacuació estaven obsolets,  que hi havia dèficits en la cobertura de telefonia mòbil i en les infraestructures viàries i ferroviàries, que mancava suport tècnic i econòmic als municipis per a l'elaboració i posada al dia dels plans municipals d'emergència nuclear i dels equips i elements a activar en cas d'emergència (megafonia, pastilles de iode, etc.). Finalment, destacava que feia falta formació al personal municipal i informació a la població per saber com actuar en cas d'emergència. Bovera, Maials i Bellaguarda van participar activament de l'informe i hi van fer constar problemàtiques amb les pistes, camins i carreteres, la manca de cobertura en diversos punts del terme i també la necessitat de revisar els sistemes de megafonia de què disposaven. La contundència del defensor del poble de Catalunya va caure en l'oblit ràpidament, i més amb l'arribada de la Covid-19. L'alcalde de Bovera, Òscar Acero, arremet contra la inacció: "El que va fer el síndic i no res és el mateix".    

Interès municipal desigual 
El Pla Bàsic d'Emergències Nuclears (PLABEN) i el Pla d'Emergència Nuclear exterior a les centrals nuclears de Tarragona (PENTA), els dos marcs legals de referència entorn d'Ascó, assenyalen que els alcaldes són els responsables dels Plans d'Actuació Municipal en Emergències Nuclears (PAMEN) que cada poble de l'àrea d'influència de la central ha de tenir. El traspàs de la responsabilitat no va acompanyat d'ajuts a l'elaboració i promoció d'aquests documents, almenys entre els pobles de la segona corona dels reactors. Així doncs, la seva revisió i actualització acaba responent al tarannà dels alcaldes i ajuntaments, i la sensibilitat de destinar-hi temps i recursos més enllà de les tasques diàries. La veu més bel·ligerant ha sigut sempre Bovera, el poble més proper, amb un PAMEN no actualitzat des de fa dècades. Però el discurs dur amb la manca de recursos també es constata a Torrebesses, on l'alcalde, Mario Urrea, reclama més informació i acompanyament. La distància amb els reactors facilita una certa desconnexió. Si bé Alcanó, per exemple, va revisar el PAMEN aquest mateix 2021, la Pobla de Cérvoles ho viu amb més tranquil·litat. Un cas diferent és el de Sarroca. La seva alcaldessa, M. Teresa Cullerés, desconeixia que formen part de la Zona II d'influència de la central nuclear d'Ascó, i fan el tall al poble de Torrebesses. 

En força casos, a més, el Pla d'Actuació Municipal es converteix més en un requisit burocràtic que en una eina al servei del poble i dels veïns. Més enllà del text, no hi ha ni formació ni activitats de sensibilització. Molts se senten desemparats i reclamen més cobertura. Més enllà d'un informe del 2009 d'Almatret, la Granadella, Bovera i Bellaguarda, no s'han produït noves accions conjuntes dels pobles de les Garrigues.

Ajuts no generalitzats 
Entre les denúncies dels municipis propers a Ascó hi ha la de la manca d'ajuts econòmics suficients. Els pobles més propers a la Zona I, com Bovera, Almatret, Llardecans o la Granadella reben una compensació, ínfima, segons els alcaldes, de 3.000 €. L'alcaldessa de Llardecans, Carme Pinyol, explica que dediquen sempre la partida al "Camí de Flix", una de les vies d'evacuació, però que és "insuficient". Per contra, la veïna Bellaguarda, a una distància similar, no rep cap aportació. En la resta de pobles, l'ajut també és inexistent.  

L'alcalde de Bovera, Òscar Acero, assegura que falta l'ajut dels pobles de Zona I, que no són col·laboratius perquè podrien veure reduïts els diners ingressats. En aquest sentit, el Pla Estratègic de Subvencions del Ministeri d'Interior per al període 2021-2023, aprovat tot just fa un any consagra la distinció entre municipis de la Zona I i la Zona II per als ajuts en el desenvolupament d'accions lligades als Plans d'Actuació Municipal, i n'exclou els últims. Tampoc s'han coordinat simulacres per part de les administracions responsables al llarg de les últimes dècades, quan la llei en refereix un cada tres anys. La darrera novetat vinculada a aquesta  qüestió és la instal·lació, el 23 de desembre, per part del Consejo de Seguridad Nuclear, d'una sonda per detectar isòtops radiactius en cas d'emergència nuclear. 

(foto: ACN/Roger Segura)

Informació escassa
El coneixement sobre el funcionament diari de la central d'Ascó també és desigual. Bona part dels ajuntaments de l'àmbit d'interès informatiu que formen part de la Zona II rep amb regularitat les alertes sobre els treballs, incidències, accions i aturades dels reactors. Tot i així, n'hi ha d'altres, entre els quals Bovera, que no reben cap comunicació, fet que també redunda en la desconnexió entre la nuclear i els pobles afectats.

Bovera, línia roja  
El municipi de Bovera pica una vegada i una altra de cap contra el mateix mur en les demandes vinculades a la nuclear, el silenci polític i administratiu. A més de reivindicar més cobertura i reclamar suport per a l'actualització del PAMEN, assenyala que és imprescindible la reparació de la pista entre el seu poble i la Palma d'Ebre, que serviria com a via d'evacuació dels veïns del poble riberenc. Els primers quilòmetres des de la Palma han estat arranjats els últims anys, mentre que els últims 5 es mantenen en mal estat. Així doncs, Acero ha reiterat la demanda d'una intervenció urgent. Davant la negativa a actuar-hi, i davant del mutisme, amenaça de tallar la via a principis del 2022, en senyal de protesta, i per evitar-hi accidents.

L'escenari pels pobles garriguencs sembla irresoluble. Massa a prop, i al mateix temps massa lluny, massa petits per una incidència real davant l'Estat, amb ajuntaments i població mancats de recursos, d'informació i de formació. El risc, però, es manté, agreujat i cronificat pel desconeixement, la descoordinació i  la manca d'eines.