Reportatge

Un registre del càncer de portes endins

Les autoritats sanitàries ofereixen encara molt poques dades sobre la incidència i evolució de la malaltia, en un context de creixent preocupació ciutadana per l'elevat nombre de casos que es percep.

Vuit anys després del primer anunci de la creació de la Unitat de Registre del Càncer Poblacional a les regions sanitàries de Lleida i Alt Pirineu i Aran, les autoritats sanitàries ofereixen encara molt poques dades sobre la incidència i evolució de la malaltia, en un context de creixent preocupació ciutadana per l'elevat nombre de casos que es percep.

Fa vuit anys, el febrer del 2015, l'aleshores conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, anunciava que s'havia posat en marxa la Unitat de Registre del Càncer Poblacional per a les regions sanitàries de Lleida i Alt Pirineu i Aran, és a dir, tota la província excepte el Solsonès. Era el tercer registre que es creava a Catalunya, on ja fa anys que funcionen els de Tarragona (des del 1979) i Girona (des del 1995), i havia de permetre conèixer per primera vegada la incidència, els factors de risc coincidents i la distribució territorial de la malaltia. El Registre havia de recopilar de forma sistemàtica tots els nous casos de càncer diagnosticats als residents d'una àrea determinada i en un període concret i, per tant, seguir-ne la incidència i evolució. Seria una manera, també, de posar llum a la incògnita i a la inquietud creixent de si en zones com les Garrigues hi havia cada vegada més casos o no. 

Es preveia que els primers resultats es tindrien a finals d'aquell mateix 2015, però ja no se'n va saber res més. Fins que el 2018, el Departament de Salut (en aquell moment sense conseller, a l'estar la Generalitat subjecta a l'article 155) va fer una comunicació sorprenent: tornava a anunciar la creació de la Unitat de Registre del Càncer. Els objectius, naturalment, eren els mateixos: tenir constància de la incidència de la malaltia i monitorar-ne l'evolució. En aquella ocasió, almenys s'hi deia que s'estaven recollint dades de manera retroactiva des del 2012, i s'esperava poder oferir aviat les primeres conclusions. Es parlava, per exemple, de 1.800 casos nous diagnosticats cada any a la província i aquell mateix any es feia públic que l'hospital Arnau de Vilanova oferia tractament a unes 18.000 persones afectades per algun tipus de càncer, de les quals 2.000 nous pacients havien començat a rebre'l el 2018, un 10% més que l'any anterior.

Avui també sabem que l'informe de mortalitat per càncer a les comarques de Lleida elaborat pel Registre posa de manifest que en el període 2012-2020, el càncer de pulmó va ser el que més morts provocava, amb una mitjana de 180 defuncions anuals. Per sexes, la major mortalitat en homes també era a causa del de pulmó, mentre que en dones era pel de mama i pel colorectal.

Són dades, però, parcials i que transcendeixen en comptagotes, no s'extreuen cada any i no estan a l'abast de la població, ja que, a diferència dels Registres de Girona i de Tarragona, no hi ha cap espai on poder-les consultar i no hi ha manera que es difonguin públicament. Sí que se sol donar més informació, en canvi, dels resultats d’un programa concret com el de detecció precoç del càncer de còlon i recte, que existeix des del 2010.

Sobre el conjunt de casos i tipus de càncers, fonts de Salut asseguren des de l'octubre a SomGarrigues que hi ha pendent la publicació d'un informe, però de moment no té data. Les mateixes fonts ja avancen, a més, que en cap cas els resultats estaran desglossats per comarques, com sí que ho estan diversos estudis fets públics pels Registres de Girona i Tarragona. Des de fa dos anys, aquest periòdic ha intentat entrevistar el doctor Pere Godoy, director del Registre del Càncer Poblacional de Lleida, però des dels serveis de Comunicació de la Regió Sanitària no hi ha hagut resposta a la petició i, quan hi ha sigut, s'ha condicionat a fer-la després de la publicació de l'informe.

En definitiva, vuit anys després del primer anunci de la creació del Registre del Càncer Poblacional de Lleida, les dades hi són i es recopilen, però no es fan públiques. Els objectius principals pels quals va néixer, ser "una eina fonamental per al coneixement de la magnitud del càncer" i "produir estadístiques necessàries per definir correctament la importància actual i futura de la malaltia", segons afirmava aleshores Salut, queden de moment molt restringits a nivell intern, com un recurs només disponible entre autoritats sanitàries i centres hospitalaris. A l'espera de la publicació de noves dades, i en un context de creixent malestar pels possibles efectes de la contaminació atmosfèrica o altres circumstàncies ambientals, el desconeixement ciutadà sobre la incidència del càncer a la seva comunitat continua.