Reportatges

Història

La petjada de la Mancomunitat a les Garrigues

L'abril del 2014 es complieen 100 anys de la creació de la Mancomunitat de Catalunya, un projecte d'autogovern en comú entre les quatre diputacions catalanes, centrat sobretot a fer passos endavant en cultura i infraestructures.

Per Redacció

Història

A qui està dedicada la històrica escola dels Torms?

Nascut a Barbens, Joan Benet i Petit va exercir en aquest municipi garriguenc entre el 1914 i el 1918. L'any que va marxar s'inaugurava la primera escola de la Mancomunitat.

Per Redacció

Política

Els CDR, agents mobilitzadors allunyats de tota violència

Persecució judicial. L'ofensiva judicial contra el sobiranisme català ha posat ara el focus sobre els comitès de defensa de la República (CDR), en paral·lel a un enduriment del discurs de mitjans i partits. Què són aquests grups? Quants n'hi ha a les Garrigues i què fan? 

Per Miquel Andreu

Història

18 anys de SomGarrigues

El 3 de març de l'any 2000 naixia el número 1 del periòdic comarcal, després d'haver presentat un número 0 al gener amb motiu de la Fira de l'Oli i les Garrigues.

Per Redacció

Urbanisme

Guerra a l’‘adoquí’

Aquest tipus de material, d’una gran robustesa, es va menester per empedrar carrers a la postguerra i aquí va proliferar el sistema anomenat de mosaic. En els darrers anys, a les Borges han anat desapareixent arran d’actuacions urbanístiques

Per Ramon Queralt

Història

Una història arbequina darrere de la icona

Bombardeig. Una de les imatges més icòniques de la Guerra Civil és la que va fer Agustí Centelles després del bombardeig de Lleida del 2 de novembre de 1937, en què apareix una dona plorant la mort del seu marit. Tots dos eren d'Arbeca, Maria Riu i Gabriel Pernau. Des del 2 de novembre de l'any passat, aquesta i altres imatges dels dos rodets que va fer Centelles dels efectes d'aquell atac aeri es poden veure al Museu Morera, que ha prorrogat l'exposició fins al 4 de febrer.

Per Miquel Andreu

Política

Reunions de poble, un espai on retre comptes

Són pocs encara els pobles on es convoquen assemblees de balanç de l’acció de govern, que sovint queda confinada únicament als plens municipals, amb molt poca assistència ciutadana.

Per Miquel Andreu

Història

La Generalitat excava al Soleràs la fossa més gran oberta a Catalunya

Guerra Civil. Un equip d'arqueòlegs i antropòlegs treballa des del 16 d'octubre en l'exhumació dels cossos enterrats el 1938 al cementiri vell del municipi, que poden ser un centenar. La majoria dels quals provinents de l'hospital de guerra que hi havia a la mateixa població i que acollia ferits de la batalla de l'Ebre.

Per Miquel Andreu

Història

L'atemptat de Terra Lliure a les Borges Blanques, un abans i un després

Víctima mortal. La matinada del 9 al 10 de setembre de 1987, just acabada la Festa Major, els borgencs es despertaven sobresaltats per una forta explosió al centre del poble. Era un atemptat al Jutjat. El va reivindicar l'endemà Terra Lliure, però era diferent de tota la resta d'accions de l'organització: havia mort una veïna, que dormia a la casa del costat. Era la primera víctima mortal, i seria l'última, en la història d'aquest grup, que ho va qualificar de "lamentable error". Però cap comunicat podia reparar ja una tragèdia que va deixar una víctima innocent, un poble consternat i l'independentisme, que fins llavors havia anat creixent, desconcertat.

Per Miquel Andreu